Mural El Carrilet

Amb la industrialització, l’any 1885 va arribar a Balsareny la línia de tren de via estreta per a passatgers i per a transport de mercaderies que comunicava Manresa amb Olvan (i més endavant, el 1904, fins a Guardiola de Berguedà). Creat per iniciativa de les fàbriques tèxtils de la vora del Llobregat, el tren portava a les fàbriques, via Manresa, el cotó que arribava per mar al port de Barcelona; i les indústries hi enviaven els seus productes manufacturats cap a la Ciutat Comtal des de la capital del Bages. Més endavant també va transportar el carbó de les mines de Fígols i el ciment de la fàbrica del Clot del Moro, de Castellar de n’Hug.

La construcció i explotació del Carrilet va anar a càrrec de la societat Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga, que va emetre obligacions per finançar l’empresa. Al començament tenia quatre màquines de vapor, comprades a Alemanya; més endavant en va tenir fins a 22, fabricades per La Maquinista Terrestre i Marítima i altres companyies metal·lúrgiques. Cada màquina portava un número i un nom: la número 7, que es deia “Balsareny” (fabricada el 1896 per l’empresa Krauss Locomotive Fabrik-Krauss & Co, i que després va portar el número 27), des del 1989 està exposada al Parc de l’Estació Vella d’Igualada, on fou restaurada el 2014.

Per fer la via es van haver d’expropiar diversos terrenys de vinya o conreus, en general a baix preu; la memòria popular ha recordat el cas d’un balsarenyenc que, escopeta en mà, es va oposar a la construcció de la via per la seva propietat fins que li van satisfer la indemnització que reclamava.

Al seu pas pel nostre poble, el ferrocarril seguia el traçat de la nova carretera (construïda el 1877), per Vilafruns i el Molí, i després es desviava cap al darrere de les cases del carrer de Sant Marc, seguia per davant l’actual escola i travessava la riera del Mujal per un pont que encara existeix (el pont de la Via), per anar cap a la colònia de la Rabeia i tornar a seguir la carretera una mica més amunt, gairebé tocant a Navàs. La causa de la desviació entre Balsareny i Navàs fou per l’interès del propietari de la fàbrica de la Rabeia, que era també un dels principals accionistes de l’empresa ferroviària.

L’estació de Balsareny estava situada al davant de la caserna de la guàrdia civil. Avui no hi ha ni estació ni caserna; de l’estació només en va quedar un edifici mig enrunat on es descarregaven les mercaderies. Al terme municipal hi havia dos altres baixadors: l’un a la fàbrica de Vilafruns, i l’altre al camí de la Rabeia. Hom recorda que quan el Carrilet passava per la Rabeia anava tan a poc a poc que donava temps als passatgers de baixar-ne per collir raïm de les vinyes properes i tornar-se a enfilar al tren.

El 1919 la societat es va fusionar amb la Companyia dels Ferrocarrils Catalans. Als anys 1970, amb la crisi del tèxtil, la millora del transport per  carretera, l’increment del parc automobilístic particular i la construcció de l’embassament de la Baells que afectava el traçat de la línia, el servei ferroviari havia deixat de ser rendible i l’empresa el va tancar el 1973. L’últim viatge del Carrilet amb passatgers va ser el 30 de juny d’aquell any.

L’espai que anys enrere havia ocupat l’estació de Balsareny el va adquirir la Fundació AMPANS per edificar-hi una residència per a atendre persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns de conducta; un equipament amb capacitat per a 30 apartaments individuals inaugurat el 12 de juliol de 2025, al qual es va posar per nom “El Carrilet” en record de la història del lloc.

Fonts:

Joan M. Serra i Sala / Ramon Carreté i Parera, Balsareny, ahir i avui (2005).

Ramon Soler i Fonollet, Històries de Balsareny. El Carrilet (Sarment, agost-desembre 1984).

Grup d’Estudis Locals: “El tren” (Sarment, agost 1982).

“El president Illa inaugura la residència El Carrilet d’AMPANS” (Sarment, juliol 2025).

“Tramvia_o_Ferrocarril_Econòmic_de_Manresa_a_Berga” i “Línia_Manresa-Berga-Guardiola”: Viquipèdia (consulta: gener 2026)