Pel teu amor (Rosó), per l'escola de música i teatre mossèn Joan Bajona

Divendres, 16 d'abril de 2021 a les 18:00

Pel teu amor (Rosó)

L’any 1922 al teatre Tívoli de Barcelona s’estrenà Pel teu amor, una comèdia musical anunciada com a “Sainet líric en dos actes”. Són els anys d’esplendor als teatres de Barcelona, han arribat les noves modes europees i americanes dels dàncings, el music hall, el jazz i les cocteleries. Pel teu amor era una obra escrita per Miquel Poal Aregall, un jove periodista, novel·lista i dramaturg. La música era de Josep Ribas, compositor de música escènica. La part cantant d’home la feia el jove tenor Emili Vendrell. Vendrell, nascut al Raval de Barcelona en una família treballadora, havia destacat a l’adolescència i havia entrat com a solista a l’Orfeó Català. El 1922 ja havia iniciat la seva carrera com a tenor líric. Una de les peces que s’interpretava a Pel teu amor s’anomenava La cançó d’en Blai. Començava: “Amb la llum del teu mirar...”. El públic quedà seduït per la melodia. La resta és història. Anomenada indistintament Pel teu amor o simplement Rosó, la cançó es féu un lloc preeminent en l’univers musical català durant dècades. La tornada (“Rosó, Rosó, llum de la meva vida...”) se sentia cantar arreu, als llocs de treball, a les sales d’estar, a les cuines, als safaretjos, pels celoberts...

La versió de referència va ser sempre la d’Emili Vendrell. Artistes de gèneres i estils ben diversos l’han enregistrat. D’entre els i les cantants operístiques podem citar Conxita Supervia, Alfredo Kraus, Rolando Villazón, Josep Carreras, Jaume Aragall i Mariola Cantarero, aquesta darrera en versió castellana. En altres estils destacarem les de Moncho, Dyango, Luis Aguilé i Marina Rossell amb Juan Perro. La versió del grup Obeses pel Disc de la Marató de 2014 va donar un nou impuls a la cançó. El periodista i escriptor Joan Safont va escriure a propòsit de la interpretació del grup osonenc: “Rosó, un hit naif però representatiu d’un país a l’alçada del J’attendrai francès, de l’Oh, sole mio! italià o del Lili Marlenne alemany. Per això la decisió, conscient o inconscient, dels Obeses de triar-la, precisament ara i avui, em sembla fascinant i encertada per una cultura de masses actual que es relliga amb la precedent.”

Escola de Música i Teatre mossèn Joan Bajona

Darrera actualització: 18.04.2021 | 11:36